|
|
|
.:: Història
|
Els testimonis més antics de presència humana daten del neolític mitjà, gràcies a les troballes fetes a la bòbila de cal Vidal i al carrer de la Igualtat. D'època ibèrica són alguns fragments de terrissa trobats a Castellet. Però les restes més importants són les referents a la romanització. La vil·la romana de Boades i el mausoleu de la torre del Breny, al terme de Castellgalí però amb estrets vincles geogràfics i parroquials amb Sant Vicenç, són els elements més destacats de l'època.
Durant l'edat mitjana el petit domini de Castellet va anar passant per les mans de diferents senyors més o menys propers. Les pestes del segle XIV van reduir la població i l'activitat agrícola, que ja no es van recuperar fins al segle XIX. A la quadra de Vallhonesta, en canvi, l'activitat agrícola va ser més important. La proximitat al camí ral també va afavorir aquest petit nucli, però a poc a poc va anar perdent importància i a mitjan segle XIX es va incorporar al municipi de Sant Vicenç.
El gran canvi va arribar a partir de 1845, quan s'hi va començar a desenvolupar la indústria tèxtil, encara avui el sector predominant malgrat la recessió. La construcció l'any 1867 del canal industrial impulsà definitivament el seu creixement. Les instal.lacions ferroviàries (els Ferrocarrils del Nord el 1859 i els Catalans el 1924) i industrials van fer créixer ràpidament la població. L'any 1917 s'hi van construir els dipòsits d'aigua i la reserva de màquines i entre els anys 1926 i 1929 es van fer els treballs d'electrificació de la línia Terrassa - Manresa. L'estació de Sant Vicenç es va convertir així en un punt estratègic del traçat Barcelona - Lleida - Saragossa i dels 200 habitants de l'any 1867 es va passar als 3.037 de l'any 1930. Aquestes circumstàncies van afavorir considerablement el comerç local, especialment durant la postguerra, època en què l'estraperlo va fer cèlebre el nom de Sant Vicenç. També a principis de segle es va iniciar l'activitat econòmica més representativa del municipi, l'extracció, elaboració i comercialització de la pedra. Encara avui hi tenen gran importància les pedreres, de les quals s'extreu pedra sorrenca i sobretot pedra calcària blava, molt apreciada i amb denominació pròpia -calcària Sant Vicenç-. La indústria de la pedra s'ha desenvolupat intensament i constitueix una de les bases econòmiques més sòlides i amb més projecció del municipi.
|
|
|
